Peret (26-02-2008)

 

Peret (26-02-2008)

Hi ha turons assolellats amb boscos que el vent acarona suaument,

amb rossinyols entre les branques per damunt de rius d’aigua argentada.

Els animals parlants indiquen per on es va al mar.

Però també hi ha amples i llargues planes daurades de blat i panís,

on els migdies d’estiu es fonen com lava ardent amb els canals de rec.

Fruiters, horts i gallines dominant enmig de l’univers.

Les caderneres fan la migdiada, les sargantanes s’escalfen

i les formigues amigues tresquen esperant la llum de l’albada,

que aviat arribarà.

Li dic al meu pare: papa, dóna’m la mà i anem a llençar pedres al riu;

les fem saltar com patinadors experts, una i una altre vegada,

amb un préssec a la mà ell és un nen, i jo semblo una criatura.

i així seguim fent petar les trompetetes fetes de fulles de joncs

mentre s’acosta la nit, que aviat arribarà.

Pere, un dolç petó del teu fill Albert.