Veni (25-04-2008)
Baixant per la font del gat veig els teus ulls, i la teva bellesa em captiva, com a tothom,
i perquè sé que no en trobaré cap altre d’igual, perquè és inexplicable, perquè és un
miracle. M’agradaria sentir ara la teva veu, l’escalfor de la teva galta, la joia de veure’t
viva. Quan arribo al paral·lel veig l’esquerda a la paret i una joveneta fugint de les
bombes, amb un llapis i paper perquè els pensaments s’han d’escriure, i ensenyar als
infants la saviesa i la bondat, un altre miracle. Em preguntes què passa quan dos
desconeguts es miren insistentment, i després et poses a ballar amb el teu enamorat,
galta contra galta perquè a ell també li dóna confiança la teva escalfor. A l'igual que
l’any passat, els núvols i els somnis vaguen pel cel lluny i a prop. A la tarda tornaran a
caure les ombres sobre el mar, boscos i camps i sobre tota la ciutat, i el món
descansarà, i jo seré un any més a prop teu en el viatge improvisat del temps. Avui
encara és Abril. Avui ja es demà.
Un dolç petó del teu fill Albert
No hay comentarios:
Publicar un comentario