Veni (25-04-2008)

La visita de la meva mare

Avui, t'he tornat a veure, mama;
com cada dia
apareixes en algun moment
amb el rostre sempre bell i els teus ulls d’ametlla.

M'has somrigut, com solies fer
a tothom, a tothom.
Estaves contenta de veure’m
com quan asseguda o ja al llit
m’esperaves en arribar d'un viatge de dies
amb els braços oberts i jo et deia princesa.

Avui anaves amb una brusa florejada
sempre de bracet amb la primavera,
com ella coqueta, acolorida i perfumada;
has acostat la mà als llavis
i amb un ràpid moviment has acariciat l'aire
de petons i el teu somriure més encisador.

La meva mare anava i venia de Barcelona
al centre del barri on era la reina
entre els arbres i veïns de la Ronda.
Jo presumia de la seva simpatia infinita.
Només em vaig rendir a la seva mort sobtada
quan quieta a la cadira de rodes va morir el papa.

Llavors vaig saber el què era la mort.
I al mateix temps vaig saber el què és la vida:
el lloc on hi ha sol i les persones s’admiren.
I s'estimen sense dir res.

Albert

Versió molt lliure d’un poema de Lêdo Ivo.