Peret (26-02-2008)
Darrera estrofa de l'Emigrant de Jacint Verdaguer.
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!oh! si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me´n desterra
que en fa sofrir!
Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra
que hi vull morir!
----------------------------------
La visita del meu pare
Avui, t'he tornat a veure, pare;
com cada dia
apareixes en algun moment
amb el front ample i els teus ulls grisos.
M'has somrigut, com solies fer
per sota del bigoti.
També d'orella a orella
com quan ja abrigat al final
m’esperaves en arribar d'un viatge de dies
amb els ulls humitejats.
Avui anaves mudat amb el teu vestit a mida
però de seguida l’has canviat
per la teva bata blanca d'artesà pelleter;
has sostingut el full tant afilat
i amb un ràpid moviment has tallat l'aire
marcant un somriure d'esquerra a dreta.
El meu pare anava i venia de Barcelona
al centre del món,
de l'Odissea tornat.
Jo presumia que ell estigués viu.
Només em vaig rendir a la seva mort lenta
quan em va mirar sense poder-me parlar.
Llavors vaig saber el què era la mort.
I al mateix temps vaig saber el què és la vida:
el lloc on hi ha sol i les persones es parlen.
I s'estimen sense dir res.
Albert
Poema basat en el de Lêdo Ivo “Reaparició del meu pare”
La visita del meu pare
Avui, t'he tornat a veure, pare;
com cada dia
apareixes en algun moment
amb el front ample i els teus ulls grisos.
M'has somrigut, com solies fer
per sota del bigoti.
També d'orella a orella
com quan ja abrigat al final
m’esperaves en arribar d'un viatge de dies
amb els ulls humitejats.
Avui anaves mudat amb el teu vestit a mida
però de seguida l’has canviat
per la teva bata blanca d'artesà pelleter;
has sostingut el full tant afilat
i amb un ràpid moviment has tallat l'aire
marcant un somriure d'esquerra a dreta.
El meu pare anava i venia de Barcelona
al centre del món,
de l'Odissea tornat.
Jo presumia que ell estigués viu.
Només em vaig rendir a la seva mort lenta
quan em va mirar sense poder-me parlar.
Llavors vaig saber el què era la mort.
I al mateix temps vaig saber el què és la vida:
el lloc on hi ha sol i les persones es parlen.
I s'estimen sense dir res.
Albert
Poema basat en el de Lêdo Ivo “Reaparició del meu pare”
