El conte de la veritat

Diari de tardor (12)

El conte de la veritat

Festen és una pel·lícula de Thomas Vinterberg on es narra la celebració d’un aniversari d’un home de seixanta anys. En un moment de la festa el fill s’adreça als convidats per fer un discurs on revela una veritat que ha estat oculta fins ara als que no n’eren protagonistes. O sí però callaven.

Aquesta escena és perfecta per il·lustrar la situació política que viu Catalunya on han caigut les màscares que amagaven la hipocresia en la que vivíem. Jo ho celebro, ara sé com pensen alguns dels meus amics i familiars, veïns i coneguts. Què havia de fer aquest fill?, callar? Ara sé qui són, què rumien i què senten també alguns catalans i alguns altres d’aquests anomenats “altres catalans” que es van afegir a l’exitosa frase de Candel. Pur fingiment, cors malalts.

Els polítics cínics i la mala gent s’apunten a la idea que la veritat espatlla famílies i trenca la convivència. En moltes d’elles els pares i fills, diuen, no poden parlar a taula de política, quina llàstima que em fan!, pobrets!

Ja ho diu aquella famosa frase: el llenguatge és la millor eina de comunicació, però el silenci ho és de la convivència. És cert, però ho és, naturalment, quan la convivència és una merda, una muntanya d’hipocresia que jo no vull pel meu país. Benvinguda la veritat, benvinguda sempre encara que tinguem que dir a taula, davant de tothom, que el papa ens violava quan érem petits.