Pang Txuan mor sota aquest arbre.

Diari de tardor (4)

Pang Txuan mor sota aquest arbre.

Quan el divendres passat veia als diputats catalans votar el mandat per instar al Govern de la Generalitat a iniciar el procés constituent de la futura República catalana, em van venir ganes d’escriure alguna cosa a l’arbre que tinc al davant de la meva botiga per commemorar-ho, i així poder contemplar com de mica en mica el cor o la paraula gravada amb un del meus vells claus de pelleter, s'anava enlairant aliena a les tardors o als hiverns que vindran, a les futures primaveres i estius, als llamps, a les sequeres i a les inundacions, i que, després que jo plegui, d’aquí a uns anys, de vendre vanitat als veïns i passavolants, seguirà remuntant fins que la reina del cel digui prou. La meva era indubtablement una acció poètica que com totes només pretenia restaurar un equilibri perdut, igual que ho fan la mentida i la veritat, i simular el que jo crec que hauria de ser la justícia divina quan vol ser humana. En aquest sentit he de reconèixer que també era una pretensió irreverent perquè en ella amagava la supèrbia de dir-li a la Verge què ha de fer.

Així doncs, què hi podia escriure?

----------------------

Quan Sun Pin, comandant dels exercits de Txi, es va enfrontar a Pang Txuan, comandant en cap dels exercits d’U, veient les presses que tenia el seu rival i coneixent la seva manera de pensar va dir: “Les tropes dels nostres adversaris es pensen que la nostra gent és covarda. El guerrer hàbil prendrà en consideració aquesta circumstància i establirà la seva estratègia de manera que en pugui treure un benefici. Segons l’art de la guerra, un exèrcit que, delerós de prendre avantatge sobre el seu enemic, recorre de pressa una distància de cent llegües, perdrà el cap de l’avantguarda i, en una distància de cinquanta llegües, hi deixarà la meitat de les seves tropes abans d’arribar al punt crític.” Després Sun Pin ordenà a les seves tropes que, tan bon punt entressin a U, encenguessin cent mil fogueres la primera nit, cinquanta mil la segona i trenta mil la tercera.

Pang Txuan caminà durant tres dies i, ple d’una vana satisfacció, va dir: “Sempre he estat convençut de la covardia de la gent de Txi, tan sols fa tres dies que són al meu país i ja han desertat la meitat dels oficials i dels soldats”. I de seguida va abandonar la seva infanteria pesada i els seus carros per a seguir endavant amb les tropes d’elit.

Sun Pin havia calculat que Pang Txuan, conduint les seves tropes a marxes forçades, arribaria al pas de Maling al cap vespre. Va distribuir les seves tropes per a realitzar una emboscada. Sun Pin va arrencar l’escorça d’un gran arbre i damunt del tronc va escriure: Pang Txuan mor sota aquest arbre.

Després va situar els arquers més hàbils de l’exèrcit amb deu mil arcs a ambdós costats del camí i finalment va ordenar que un cop fos de nit, en veure un foc, tots els arquers prenguessin aquella llum per blanc.

Pang Txuan va arribar efectivament aquella nit. Quan va veure que hi havia una cosa escrita en un arbre va encendre una torxa per tal de llegir-la. Abans que pogués acabar de fer-ho, els deu mil arquers de Txi llançaren les seves fletxes al mateix temps, i l’exèrcit d’U fou derrotat. (Segons Se-Ma Ts’ien (vers 100 a. J.C.) Sun Tzu, L’art de la guerra.)

----------------------

Crec que el millor és no escriure res a l’arbre perquè l’arbre mateix és tot ell una enciclopèdia completa del món i del cel per a qui la sàpiga llegir sense torxes.