Aquesta és una
fotografia de primers dels anys 30 del segle passat on es veu a la meva mare,
senyalada amb un cercle vermell, en una sortida a la platja organitzada per
membres de l’escola Lluïsa Cura.
La Lluïsa Cura ha
estat sempre el meu col·legi electoral, i així ho va ser també el passat dia 1
d’octubre on vaig anar a votar com sempre. Bé, com sempre no.
Així que també em
permeto reproduir el text que han penjat a les seves finestres la Comunitat
educativa ECAT Institut Lluïsa Cura.
Davant els fets
gravíssims ocorreguts a Catalunya aquest 1 d’octubre.
La comunitat
educativa de l’ECAT Institut Lluïsa Cura volem manifestar el següent:
1.
Ens solidaritzem amb tots els ferits durant les
actuacions policials que considerem impròpies d’un estat democràtic i que
violen drets fonamentals, com els de reunió i llibertat d’expressió.
2.
Ens solidaritzem amb els companys i companyes docents,
no docents, alumnes i exalumnes d’altres instituts que han rebut
cops, amenaces o han estat coaccionats pel simple fet d’obrir les escoles.
3.
Condemnem les càrregues i el maltractament contra
ciutadans que s’expressaven pacíficament i democràtica a través del seu vot.
4.
Judicialitzar i violentar un conflicte polític no és
bo per ningú. L’ús de la força no servirà per resoldre un problema que exigeix
solucions democràtiques.
5.
Finalment, volem agrair a tots els ciutadans –molts
d’ells veïns i veïnes del nostre institut– el suport, compromís i implicació en
la defensa del centre que va fer possible que es pogués mantenir obert i que el
poble s’hi pogués expressar lliurement.
Barcelona 2 d’octubre
de 2017
També us convidem a
veure el següent vídeo.
Comunitat educativa
ECAT Institut Lluïsa Cura
----------------------
La darrera foto és
de la nit esperant el recompte.
4 comentarios:
el meu col·legi electoral l'escola fa anys que es va tancar.
Ah! Al títol del post li falta una L.
Recony, tens raó, gràcies!!!
Quina barreja més oportuna de missatges transmet aquesta fotografia, Xavier. La mare, la imatge idíl·lica, el pas del temps i els estrips, que condensen el que el teu apunt expressa.
Gràcies Enric, t‘agraeixo molt aquest comentari. Cada vegada penso més amb la mare. Vivim temps molt difícils, potser no tant com els que ella va viure, ella i el pare que va fer una guerra amb només 18 anys. Seguim el seu camí.
Una abraçada.
Publicar un comentario