Sonet CXXXVIII

Diari d'estiu (10)

Sonnet CXXXVIII

William Shakespeare

When my love swears that she is made of truth, 

I do believe her, though I know she lies, 

That she might think me some untutored youth, 

Unlearnèd in the world’s false subtleties. 

Thus vainly thinking that she thinks me young, 

Although she knows my days are past the best, 

Simply I credit her false-speaking tongue: 

On both sides thus is simple truth suppressed. 

But wherefore says she not she is unjust? 

And wherefore say not I that I am old? 

Oh, love’s best habit is in seeming trust, 

And age in love loves not to have years told. 

    Therefore I lie with her and she with me, 

    And in our faults by lies we flattered be.

-----------------

Quan la meva estimada jura que no menteix

la crec, encara que sé que això no és pas cert,

així em creu ingenu adolescent

i en mundanes argúcies inexpert.

Creient en va que ella em creu mosso

tot i que sap del curs dels meus anys

li dono fe al seu llavi mentider

Com que per banda i banda hi ha enganys.

Però per què no em diu ella que menteix

i per què no li dic jo que sóc vell?

Perquè és d'amor costum fer apariència

i en l'amor la vellesa és mal consell.

      Per tant, en la mentida i amb ella jec

      i a tots dos la mentida ens dóna afalac.

-----------------

Cuando mi amada jura que no miente

le creo, aunque sé que eso no es cierto,

así me cree ingenuo adolescente

en mundanas argucias inexperto.

Creyendo en vano que ella me cree mozo

aunque sabe del curso de mis años

le doy fe a su labio mentiroso

conque por ambos lados hay engaños.

Mas ¿por qué no me dice ella que miente

y por qué no le digo que soy viejo?

Porque es de amor costumbre fe aparente

y en amor la vejez es mal consejo.

     En la mentira yo con ella yago

     y a ambos la mentira nos da halago.