Sonet XVIII

Diari d'estiu (7)

Sonet XVIII

Shall I compare thee to a summer's day? 
Thou art more lovely and more temperate:
Rough winds do shake the darling buds of May,
And summer's lease hath all too short a date: 

Sometime too hot the eye of heaven shines,
And often is his gold complexion dimm'd; 
And every fair from fair sometime declines,
By chance, or nature's changing course, untrimm'd;

But thy eternal summer shall not fade
Nor lose possession of that fair thou ow'st;
Nor shall Death brag thou wander'st in his shade,
When in eternal lines to time thou grow'st;

So long as men can breathe or eyes can see,
So long lives this, and this gives life to thee. 

William Shakespeare

------------------

En els dies més càlids d'estiu, apareix en el cel una línia gairebé imperceptible que travessa el blau centellejant de sol. Si un l'aconsegueix seguir des d'un dels seus extrems, pot veure cap a on apunta. Anegada en el seu refugi, l'aigua fresca brinca entre arrels i molsa, els peus entumits rellisquen de dolor davant de tal do. No és menester donar-se pressa, les abelles brunzeixen entre pedregars i tanques, el silenci de la vall només és una pausa, una benedicció d'olors i calma, el temps detingut aviat es farà fosc i ens retornarà a la llar. Fogueres, pluja d'estels i somni estès. Tot, o no res.

---

En los días más cálidos de verano, aparece en el cielo una línea apenas perceptible que atraviesa el azul destellante de sol. Si uno la consigue seguir desde uno de sus extremos, alcanza a ver hacia dónde apunta. Anegada en su refugio, el agua fresca brinca entre raíces y musgo, los pies entumecidos resbalan de dolor ante tal don. No es menester apresurarse, las abejas zumban entre pedregales y setos, el silencio del valle sólo es una pausa, una bendición de olores y calma, el tiempo detenido pronto se oscurecerá y nos devolverá al hogar. Hogueras, lluvia de estrellas y almohada. Todo, o nada.

Albert

------------------

Il·lustracions de Jill Barklem 

Fotografies meves i de l'Albert