miércoles, 7 de junio de 2017

Una persona normal



Diari de primavera (14)

Una persona normal.

Nicola Gentile va ser un mafiós de poca importància jeràrquica que va viure a cavall de Sicília i dels Estats Units durant els primers setanta anys del segle passat. Mai va tenir una “família” pròpia que dirigir ni va pertànyer exactament a cap d’una manera formal, però sí que va ser un membre molt proper a la “família” Genovese després de l’assassinat de Joe Masseria. 

Malgrat el seu baix rang en els esglaons de la màfia, Gentile sempre va estar molt ben considerat dins de l’organització. Les seves bones relacions amb el conjunt de les “famílies” americanes i sicilianes, els seus contactes polítics –sobre tot a Itàlia– i les demostrades qualitats diplomàtiques i d’intermediari que exhibia, van ser aprofitades i utilitzades quan va caldre. Apart dels seus propis negocis d’extorsió, estafes i tràfic de drogues, viatjava constantment trametent missatges, resolent controvèrsies, diferències i conflictes, i, fins i tot, aconseguint la pau en algunes de les guerres mafioses que inevitablement esclataven de manera periòdica i tràgica. Fou el millor negociador i el més hàbil solucionador (troubleshooter) de problemes que va tenir l’Honorable Societat. 

Tot i així, quan va fugir dels USA a Sicília al ser arrestat per tràfic d’estupefaents pel FBI de Nova Orleans, algunes famílies de Palermo van malpensar que podia haver-se convertit en confident de la policia i demanaren a una altra “família” de Catània que l’assassinés. Però els catanesos no van moure un dit, el van deixar viure fins que es va morir de vell en la més trista indigència.

Sigui com sigui, Nicola Gentile va ser el primer mafiós que traí l’omertà de manera pública a l’escriure amb l’ajut d’un periodista, Hank Messick, una autobiografia que encara no ha estat traduïda de l’italià: Vita Di capomafia.

John Dickie, historiador de la màfia, afirma que amb aquest relat de la seva vida, Gentile pretén justificar-se davant de si mateix i dels altres. Que es descriu com un home vell i amargat, i que tots els seus fills havien pres altres camins avergonyint-se dels orígens criminals del seu benestar present i que defugien l’home que havia pagat la seva educació i les seves cases.

Segons sembla, Andrea Camilleri, famós escriptor, guionista, director teatral i televisiu italià, es va passar tota una tarda del 1949 parlant amb ell. En aquesta conversa Gentile li va dir entre moltes altres coses a Camilleri: 

"Si jo vinc aquí desarmat, i vostè treu una pistola, m’apunta i diu: "Gentile, posa't de genolls!", Què faré jo? Doncs agenollar-me. Això no vol dir que vostè sigui un mafiós perquè hagi obligat a Nicola Gentile a posar-se de genolls. Vol dir que és un cretí amb una pistola a la mà.

Ara bé, si jo, Nicola Gentile, vinc desarmat, i vostè està desarmat també, i jo li dic: "Miri, em trobo en aquesta situació. He de demanar-li que es posi de genolls". Vostè em pregunta per què. Jo li dic: "Andrea, permeteu-me que l'hi expliqui". I l’aconsegueixo convèncer que ha de posar-se de genolls. Quan vostè s'agenolla, això sí que em converteix en un mafiós.


Però si vostè es nega a posar-se de genolls, l’hauré de disparar. Això, però, no voldrà dir que jo hagi guanyat; en realitat hauré perdut". (John Dickie, Cosa Nostra, Història de la màfia siciliana)

Nicola Gentile sembla que parli de la Màfia, però en realitat ho està fent de la vida i de les persones en general, mafioses o no.

-----------------------------

Diario de primavera (14)

Una persona normal.

Nicola Gentile fue un mafioso de poca importancia jerárquica que vivió a caballo de Sicilia y de los Estados Unidos durante los primeros setenta años del siglo pasado. Nunca tuvo una “familia” propia que dirigir ni perteneció exactamente a ninguna de una manera formal, pero sí fue un miembro muy cercano a la “familia” Genovese tras el asesinato de Joe Masseria.

A pesar de su bajo rango en los peldaños de la mafia, Gentile siempre estuvo muy bien considerado dentro de la organización. Sus buenas relaciones con el conjunto de las “familias” americanas y sicilianas, sus contactos políticos -sobre todo en Italia- y las demostradas cualidades diplomáticas y de intermediario que exhibía, fueron aprovechadas y utilizadas cuando fue necesario. Aparte de sus propios negocios de extorsión, estafas y tráfico de drogas, viajaba constantemente enviando mensajes, resolviendo controversias, diferencias y conflictos, e, incluso, consiguiendo la paz en algunas de las guerras mafiosas que inevitablemente estallaban de manera periódica y trágica. Fue el mejor negociador y el más hábil solucionador (troubleshooter) de problemas que tuvo la Honorable Sociedad.

Sin embargo, cuando huyó de los USA a Sicilia al ser arrestado por tráfico de estupefacientes por el FBI de Nueva Orleans, algunas “familias” de Palermo malpensaron que podía haberse convertido en confidente de la policía y pidieron a otra “familia” de Catania que lo asesinara. Pero los cataneses no movieron un dedo, lo dejaron vivir hasta que murió de viejo en la más triste indigencia.

Sea como sea, Nicola Gentile fue el primer mafioso que traicionó la omertà de manera pública al escribir con la ayuda de un periodista, Hank Messick, una autobiografía que aún no ha sido traducida del italiano: Vita Di capomafia.

John Dickie, historiador de la mafia, afirma que con este relato de su vida, Gentile pretende justificarse ante sí mismo y ante los demás. Que se describe como un hombre viejo y amargado, y que todos sus hijos habían tomado otros caminos avergonzándose de los orígenes criminales de su bienestar presente y que rehuían al hombre que había pagado su educación y sus casas.

Al parecer, Andrea Camilleri, famoso escritor, guionista, director teatral y televisivo italiano, se pasó toda una tarde de 1949 hablando con él. En esta conversación Gentile le dijo entre otras muchas cosas a Camilleri:

Si yo vengo aquí desarmado, y usted saca una pistola, me apunta y dice: "Gentile, ponte de rodillas!", ¿Qué haré yo? Pues arrodillarme. Esto no quiere decir que usted sea un mafioso porque haya obligado a Nicola Gentile a ponerse de rodillas. Quiere decir que es un cretino con una pistola en la mano.

Ahora bien, si yo, Nicola Gentile, vengo desarmado, y usted está desarmado también, y yo le digo: "Mire, me encuentro en esta situación. Tengo que pedirle que se ponga de rodillas". Usted me pregunta por qué. Yo le digo: "Andrea, permítame que se lo explique". Y  logro convencerlo que debe ponerse de rodillas. Cuando usted se arrodilla, eso sí me convierte en un mafioso.


Pero si usted se niega a ponerse de rodillas, tendré que disparar. Eso no significa, sin embargo, que yo haya ganado; en realidad habré perdido”. (John Dickie, Cosa Nostra, Historia de la mafia siciliana)

Nicola Gentile parece que hable de la Mafia, pero en realidad lo está haciendo de la vida y de las personas en general, mafiosas o no.



2 comentarios:

Francesc Puigcarbó dijo...

l'exemple que li posa a l'escriptor és perfecte. És tot un món el de la mafia...


salut

El peletero dijo...

Així és, Francesc, és tot un món, i alhora una bona metàfora del món en general i dels seus mecanismes.

Salut