Diari d'hivern (8)
Hem estat explicant mentides
"Si
nosaltres hem estat explicant mentides, vostè ha estat explicant mitges
veritats. Un home que menteix com jo, simplement amaga la veritat. Però un home
que diu mitges veritats ha oblidat on és la veritat". Senyor Dryden
(Claude Rains), Lawrence d'Aràbia, David Lean, 1962
Cada vegada més, les notícies, publicades o
silenciades, són tractades de manera tan diferent i oposada pels diversos
mitjans de comunicació, que els seus lectors ens veiem obligats a un gran
esforç sobreafegit per no seguir jutjant el seu grau de certesa o falsedat en
funció únicament dels nostres propis prejudicis, em refereixo i no em refereixo
a la política perquè, en realitat, tot això va començar abans si més no que
hagués política.
Les revistes i els blogs científics cada
vegada posen més èmfasi en aquesta estranya deriva. En un d'ells que segueixo
regularment afirma el següent: "No
interessen els fets comprovats... no interessen els resultats d'estudis i
assajos... no interessa què tan sòlids i fundats siguin els arguments. Només
interessen les emocions i les creences personals. Una cosa aparentment
veritable és més important que la pròpia veritat."
"Si
creus que les
vacunes causen autisme, i t'és emocionalment acceptable... ho acceptes. Si
et diuen que l'aigua
embotellada causa càncer de pit... ho difons en el WhatsApp. Si escoltes
que uns calçotets
de fils de plata et protegirà contra les "nocives" ones de WiFi,
el compres sense dubtar-ho. Si un desconegut afirma que una dieta
alcalina és increïblement curativa i desintoxicant la segueixes sense
dubtar-ho."I jo afegiria la creença que l'ésser humà mai ha trepitjat
la Lluna, que només fem servir un 10% del nostre cervell, els beneficis de
l'acupuntura, el reiki, i moltíssimes més, entre elles la sempiterna
homeopatia.
Però com s'afirma també en el blog que he
citat anteriorment: "I per si fos
poc, ara des de la mateixa presidència d'un poderós país s'abona aquest tipus
de conceptes, ocultant,
censurant o tergiversant informació científica".
Els Estats i governs sempre han contribuït a
la cerimònia de las confusió, semblen el pirata Jack Sparrow quan reconeix que:
"Sóc un home deshonest, i un home
deshonest en el qual sempre podràs confiar que sigui deshonest. És als honestos
als que has de vigilar, perquè mai pots predir quan faran alguna cosa
increïblement ... estúpida ". Jack Sparrow, Pirates del Carib. La maledicció
de la perla negra. Gore Verbinski, 2003.
Per això, i perquè cada un de nosaltres
dilucidi el que cregui convenient segons la pròpia capacitat emocional,
experiència, informació, fidedigna o falsa, i els seus prejudicis que
l'acompanyen com ho fa la seva flora intestinal que li facilita tenir bones
digestions, em permeto inserir la llista que publica el Nacional
.Cat sobre el que ells creuen que són els 18 arguments
editorials de la premsa de Madrid contra el procés independentista català.
1. És
una conspiració de les elits catalanes per a mantenir la seva posició de poder
sobre els ciutadans. Una variant freqüent diu que és una eina per a tapar la
corrupció a Catalunya, especialment de la família Pujol Ferrusola.
2. "Espanya
ens roba" és el lema que encara es fa servir per enganyar els bons
catalans. El dèficit fiscal no existeix.
3. Mai
ha existit Catalunya fora del projecte unitari espanyol. La direcció de la
història és la unitat d'Espanya.
4. Catalunya
mai havia viscut un període més pacífic, amb més benestar i més autogovern en
tota la seva història que els anys en que ha estat una comunitat autònoma
d'Espanya.
5. El
referèndum (i la independència, evidentment) és un projecte totalitari, fora de
la constitució, estrany a les lleis i a les més elementals regles de l’estat de
dret.
6. Els
referèndums són un instrument típic de les dictadures per sotmetre les
persones. Cap estat seriós del món reconeix el dret a decidir o a
l'autodeterminació ni tampoc convoca referèndums.
7. Promoure
el referèndum és un populisme degradat, el mateix que ha motivat els britànics
a votar el Brèxit o el que inspira la política de Trump.
8. Els
catalans estan dividits en dos pel referèndum i cal protegir els drets de la
meitat de la població que vol romandre a Espanya.
9. El
secessionisme va de baixa: totes les enquestes ho assenyalen.
10.
La Unió Europea ni les seves autoritats i càrrecs no fan cas als
secessionistes. Una variant diu que Brussel·les calla davant del desafiament
català i el considera "un problema intern" d'Espanya.
11.
A causa de la seva obsessió amb el referèndum, el Govern català no governa, és
irresponsable, és incompetent. Només els preocupa la secessió i no el foment de
l’ocupació, el benestar de les persones, el bon funcionament dels serveis
públics, etcètera.
12.
La Generalitat no es vol implicar en la governació d’Espanya i perjudica als
seus ciutadans. La prova: no va assistir a la Conferència de Presidents
autonòmics.
13.
Els independentistes amaguen els seus plans als ciutadans i preparen clandestinament
la legislació de la Catalunya independent.
14.
Adoctrinen la població —especialment els nens—, la manipulen emocionalment i
polititzen tota la vida pública i les manifestacions populars.
15.
Un dels objectius bàsics del programa secessionista és anul·lar el castellà a
Catalunya.
16.
Els partidaris del referèndum —i encara més els favorables a la secessió— són
uns rústics provincians i antimoderns, uns mesquins insolidaris i sectaris.
17.
Els dirigents polítics que promouen en referèndum estan bojos, deliren.
18.
La Generalitat i els líders independentistes rebutgen qualsevol diàleg amb les
institucions de l'Estat espanyol, malgrat els esforços del govern de Madrid.
- Neil Sharp (Arthur Kennedy): "Cap a on cavalca el regiment?"
- General Custer (Errol Flynn): "Cap a l'infern, Sharp..., o cap a la glòria.
Depèn del punt de vista de cadascú. "
Van morir amb les botes posades,
Raoul Walsh, 1941
-------------------
Diario de invierno (8)
Hemos estado contando
mentiras
“Si nosotros hemos
estado contando mentiras, usted ha estado contando medias verdades. Un hombre
que miente como yo, simplemente oculta la verdad. Pero un hombre que dice
medias verdades ha olvidado dónde está la verdad”. Señor Dryden (Claude
Rains), Lawrence de Arabia, David Lean, 1962
Cada vez más, las noticias, publicadas o silenciadas, son
tratadas de manera tan diferente y opuesta
por los diversos medios de comunicación, que sus lectores nos vemos
obligados a un gran esfuerzo sobreañadido para no seguir juzgando su grado de
certeza o falsedad en función únicamente de nuestros propios prejuicios, Me
refiero y no me refiero a la política porque, en realidad, todo eso empezó
antes siquiera que hubiera política.
Las revistas y los blogs científicos cada vez hacen más hincapié
en esa extraña deriva. En uno de
ellos que sigo regularmente afirma lo siguiente: “No interesan los hechos comprobados... no interesan los resultados de
estudios y ensayos... no interesa qué tan sólidos y fundados sean los
argumentos. Solo interesan las emociones y las creencias personales.
Algo aparentemente verdadero es más importante que la propia verdad.”
“Si
crees que las vacunas
causan autismo, y te es
emocionalmente aceptable... lo aceptas. Si te dicen que el
agua embotellada causa cáncer de mamas... lo difundes en WhatsApp. Si
escuchas que un calzoncillo de hilos de plata te protegerá
contra las "nocivas" ondas de WiFi, lo compras sin dudarlo. Si un
desconocido afirma que una dieta alcalina es increíblemente curativa y desintoxicante la
sigues sin dudarlo.” Y yo añadiría la creencia que el ser humano nunca ha pisado la
Luna, que sólo usamos un 10% de nuestro cerebro, los beneficios de la
acupuntura, el reiki, y muchísimos más, entre ellos la sempiterna homeopatía.
Pero como se afirma también en el blog que he citado
anteriormente: “Y por si fuera poco,
ahora desde la mismísima presidencia de un poderoso país se abona ese tipo de
conceptos, ocultando,
censurando o tergiversando información científica”.
Los Estados y gobiernos siempre han contribuido a la
ceremonia de la confusión, parecen el pirata Jack Sparrow cuando reconoce que: “Soy un hombre deshonesto, y un hombre deshonesto en el que siempre
podrás confiar que sea deshonesto. Es a los honestos a quienes tienes que
vigilar, porque nunca puedes predecir cuándo van a hacer algo increíblemente…
estúpido”. Jack Sparrow, Piratas del Caribe. La maldición de la perla
negra. Gore Verbinski, 2003.
Por
ello, y para que cada uno de nosotros dilucide lo que crea conveniente según su
propia capacidad emocional, experiencia, información, fidedigna o falsa, y sus prejuicios que lo acompañan
como lo hace su flora intestinal que le facilita tener buenas digestiones, me
permito insertar la lista que publica el Nacional
.Cat sobre lo que ellos creen que son los 18 argumentos editoriales de la prensa de Madrid
contra el proceso independentista catalán.
1. Es una conspiración de las élites catalanas para
mantener su posición de poder sobre los ciudadanos. Una variante frecuente dice
que es una herramienta para tapar la corrupción en Catalunya,
especialmente de la familia Pujol Ferrusola.
2. "España nos roba" es el lema que todavía se utiliza para engañar a
los buenos catalanes. El déficit fiscal no existe.
3. Nunca ha existido Catalunya fuera del proyecto
unitario español. La dirección de la historia es la unidad de España.
4. Catalunya nunca había vivido un periodo más pacífico, con
más bienestar y mayor autogobierno en toda su historia
fuera de los años en que ha sido una comunidad autónoma de España.
5. El referéndum (y la independencia, evidentemente) es un
proyecto totalitario, fuera de la constitución, extraño a las leyes y
a las más elementales reglas del estado de derecho.
6. Los referéndums son un instrumento típico de las dictaduras para
someter a las personas. Ningún estado serio del mundo reconoce el derecho a
decidir o a la autodeterminación ni tampoco convoca referéndums.
7. Promover el referéndum es un populismo degradado, lo
mismo que ha motivado a los británicos a votar el Brexit o lo que
inspira la política de Trump.
8. Los catalanes están divididos en dos por el
referéndum y hay que proteger los derechos de la mitad de la población que
quiere permanecer en España.
9. El secesionismo va de baja: todas las
encuestas lo señalan.
10. Ni la Unión Europea ni sus autoridades y cargos
atienden a los secesionistas. Una variante dice que Bruselas calla ante el
desafío catalán y lo considera "un problema interno" de España.
11. A causa de su obsesión con el referéndum, el
Gobierno catalán no gobierna, es irresponsable, es incompetente. Sólo les
preocupa la secesión y no el fomento del empleo, el bienestar de las
personas, el buen funcionamiento de los servicios públicos, etcétera.
12. La Generalitat no quiere implicarse en la
gobernación de España y perjudica a sus ciudadanos. La prueba: no
asistió a la Conferencia de Presidentes autonómicos.
13. Los independentistas esconden sus planes a los ciudadanos
y preparan clandestinamente la legislación de la Catalunya independiente.
14. Adoctrinan la población —especialmente a los niños—, la
manipulan emocionalmente y politizan toda la vida pública y las manifestaciones
populares.
15. Uno de los objetivos básicos del programa secesionista es
anular el castellano en Catalunya.
16. Los partidarios del referéndum —y todavía más los favorables a
la secesión— son unos rústicos provincianos y antimodernos, unos
mezquinos insolidarios y sectarios.
17. Los dirigentes políticos que promueven en referéndum están locos,
deliran.
18. La Generalitat y los líderes independentistas
rechazan cualquier diálogo con las instituciones del Estado español,
a pesar de los esfuerzos del gobierno de Madrid.
- Neil
Sharp (Arthur Kennedy): “¿Hacia dónde
cabalga el regimiento?”
- General
Custer (Errol Flynn): “Hacia el infierno,
Sharp…, o hacia la gloria. Depende del punto de vista de cada uno.”
Murieron con las botas
puestas,
Raoul Walsh, 1941
6 comentarios:
¿ Dialeg, ens ofereixen dialeg ?. ¿ El "no" a tot es un dialeg ?.
I a mes, venen a revisar obras públicas que no tenen encara data de entrega ni pressupost adjudicat. Aixó si, las fotografias i el discurs han sigut molt decoratius
Decididament, viuen en una realitat paralela, i entenen la política com una religió amb dogmas incuestinables.
¡¡ S´en vagin a la m... ( piiippp) !!.
Salutacions
Les notícies, sempre són les mateixes notícies, es publiquin en un o un altre mitjà, la qual cosa no és el mateix és la manera de redactar-les, i les d'interpretar-les.
Hi ha una total diferència de criteris si les llegeixen des del Ara, que si es llegeixen des de L´ Alcazar.
He arribat al convenciment que absolutament tota la premsa està pagada (subvencionada queda menys escatológico) pels partits que governen, uns en l'ombra i uns altres en la llum.
Per cert, a l'hora de repartir-se els beneficis de la "nació", tots els patriotes d'un i un altre bàndol es troben en les oficines de bancs suïssos, i allí mantenen converses sobre el futur del país.
Hi ha proves de tots dos bàndols.
Salut
La solució de conflictes a través de formes civilitzades i democràtiques s'està convertint en un somni d'una nit d'estiu. És molt trist, Rodericus. Les conseqüències seran dolentes per a tothom.
Sí, viuen en una realitat paral·lela.
Una abraçada.
Les notícies no són sempre les mateixes, notícies, no ho són, Miquel. Fins i tot, de vegades, ni tan sols són notícies.
Els beneficis de la "nació" se'ls han estat repartint durant segles, i ho han estat fent sempre de la mateixa manera.
Per desacreditar un argument hi ha diverses maneres de fer-ho. La meva amiga colombiana votant de Trump en fa servir bàsicament una. Per a ella la Clinton feia bo a Trump. Sempre que jo li senyalava un defecte d'ell, ella em responia amb un altre de la política demòcrata. Si ell és un masclista fastigós ella era una que havia finançat als terroristes. Si ells és un pallasso era ella una mentidera compulsiva. Etc. Al final, quan jo l'acorralava, sempre acabava dient que tots els polítics són iguals però com havia de votar per algú ho faria per Trump.
Aquí passa el mateix, com tot és una merda millor seguim sent com fins ara, no independents, sinó dependents d'Espanya.
És una opció legítima.
Una abraçada.
Evidentment, EL PELETERO, però a la meva merda la voto jo, com a opció legítima, sabent que els xoriços ja han robat i no restituït el que a la meva família va pertànyer.
I ni oblit ni perdono, i la trena...per a tots, els castellans i els que es diuen catalans...de Andorra, és clar.
Salut
Cadascú vota el que creu més convenient, Miquel, mentre... ens deixin votar, perquè si no ni tu podràs votar la teva merda, ni jo la meva.
Salut.
Publicar un comentario