No hi ha paraules sota l’aigua

Diari d’hivern (1)

No hi ha paraules sota l’aigua

Sempre m’ha agradat la poesia de l’irlandès Louis MacNeice, per la seva senzillesa, concisió i l’aparent fredor del que només diu el que s’ha de dir sense tenir por tampoc a cabussar-se en aigües gèlides. El seu poema Icebergs expressa d’una manera clara aquesta idea quan afirma que no hi ha paraules sota l'aigua, i molt menys frases; excepte l'única sentència que et diu que la vida ha acabat.

Però jo no volia pas parlar d’icebergs sinó de tempestes que són icebergs de cap per avall perquè primer sonaren els trons, però quan va entrar per la porta amb tot el seu esplendor i un somriure, els llamps van il·luminar un tros de foscor. A partir d’aquell moment vaig saber què m’esperava: sentir-me com un mariner que acabava de trobar branques i fulles al mar i no estar segur si devia deduir que hi havia una illa a prop o bé suposar que hi ha arbres que creixen al mig de l’oceà. 

La metàfora marinera està extreta de Juan Maldacena, un físic teòric argentí que ha posat en evidència una primera confirmació d’una teoria recent sobre la matèria fosca que ha ideat un holandès anomenat Erik Verlinde i que ha encetat una viva polèmica en el gremi de físics i astrofísics. 

La fotografia que encapçala aquestes paraules ens mostra una tempesta elèctrica que hi va haver el passat juliol a Colorado. Segons sembla i ens diu la web d’on he tret la imatge: “Ningú sap com es produeix exactament un llamp. (...)Normalment, segueix un curs dentat i escalfa ràpidament una fina columna d'aire fins a unes tres vegades la temperatura de la superfície del Sol. L'ona de xoc resultant comença a velocitats supersòniques i decau durant el fort so conegut com a tro”.

Hi ha arbres que creixen al mig de l’oceà com llamps al cel? No, o sí, ho ignoro, però com en els uns i en els altres, i en els icebergs també, els que se submergeixen per comprovar la seva fredor no troben indicis per retractar-se.

---------------

Diario de invierno (1)

No hay palabras bajo el agua

Siempre me ha gustado la poesía del irlandés Louis MacNeice, por su sencillez, concisión y la aparente frialdad del que sólo dice lo que hay que decir sin tener miedo tampoco a zambullirse en aguas gélidas. Su poema Icebergs expresa de una manera clara esta idea cuando afirma que no hay palabras bajo el agua, y mucho menos frases; excepto la única sentencia que te dice que la vida ha terminado.

Pero yo no quería hablar de icebergs sino de tormentas que son icebergs boca abajo porque primero sonaron los truenos, pero cuando entró por la puerta con todo su esplendor y una sonrisa, los rayos iluminaron un trozo de oscuridad. A partir de ese momento supe qué me esperaba: sentirme como un marinero que acababa de encontrar ramas y hojas en medio del mar y no estar seguro si debía deducir de ello que había una isla cerca o bien suponer que hay árboles que crecen en mitad del océano.

La metáfora marinera está extraída de Juan Maldacena, un físico teórico argentino que ha puesto en evidencia una primera confirmación de una teoría reciente sobre la materia oscura que ha ideado un holandés llamado Erik Verlinde y que ha despertado una viva polémica en el gremio de físicos y astrofísicos. 

La fotografía que encabeza estas palabras nos muestra una tormenta eléctrica que hubo el pasado julio en Colorado.Al parecer y nos dice la web de donde he sacado la imagen: "Nadie sabe cómo se produce exactamente un rayo. (...) Normalmente, un rayo sigue un curso dentado y calienta rápidamente una fina columna de aire hasta unas tres veces la temperatura de la superficie del Sol. La onda de choque resultante empieza a velocidades supersónicas y decae durante el fuerte sonido conocido como trueno".

¿Hay árboles que crecen en medio del océano como rayos en el cielo? No, o sí, lo ignoro, pero como en unos y otros, y en los icebergs también, los que se sumergen para comprobar su frialdad no encuentran indicios para retractarse.

---------------

Icebergs

If icebergs were warm below the water
One would not wince at their jagged tops;
Lifting and dipping on the swell
They still might signal all was well.

But icebergs are cold in the dark water,
Cold their base as white their crest,
And those who dive to check the fact
Can find no signal to retract.

There are no words below the water,
Let alone phrases, let alone
Sentences–except the one
Sentence that tells you life is done

And what you had of it was a mere
Ninth of tenth; the rest is sheer
Snub to those who dared suppose
Icebergs warm below the water.

Louis MacNeice (1907-1963) del poemario "Prayer before Birth"(Oración antes de nacer)

---------------

Icebergs

Si els icebergs fossin càlids sota l'aigua

no ens acovardirien els seus cims escantellats;

gronxats pel vaivé de l'onatge

podrien ser senyal que tot anava bé.

Però els icebergs són freds sota l'aigua fosca,

freda la seva base com el blanc de la cresta,

i els que se submergeixen per comprovar-ho

no troben indicis per retractar-se.

No hi ha paraules sota l'aigua,

i molt menys frases; excepte l'única

sentència que et diu que la vida ha acabat

i el que vas gaudir va ser una simple

novena o desena part; la resta és pur

desaire per als que es van atrevir a suposar

que els icebergs són càlids sota l'aigua.

---------------

Icebergs

Si los icebergs fueran cálidos bajo el agua
no nos amilanarían sus cimas melladas;
mecidos por el vaivén del oleaje
podrían ser señal de que todo iba bien.

Pero los icebergs son fríos bajo el agua oscura,
fría su base como el blanco de la cresta,
y quienes se sumergen para comprobarlo
no encuentran indicios para retractarse.

No hay palabras bajo el agua,
y mucho menos frases; salvo la única
sentencia que te dice que la vida ha acabado

y lo que disfrutaste fue una mera
novena o décima parte; el resto es puro
desaire para quienes se atrevieron a suponer
los icebergs cálidos bajo el agua.