Diari d'estiu (4)
El cigne negre.
Les passades
eleccions espanyoles han estat per a tots un bany de realitat i, en
conseqüència, han enfonsat diversos llocs comuns que molts donàvem per certs.
El fracàs estrepitós de les empreses demoscòpiques ha posat en evidència també
una pràctica comuna que ens havia passat desapercebuda als que només som
ciutadans vulgars: la tupinada abans de la tupinada, veritable jugada de mag o
de tafur professional. És a dir, alterant a conveniència els pronòstics no cal
ja falsificar les mateixes eleccions. Aquesta és una tàctica tan vella com el
món, i àmpliament aplicada en les apostes fraudulentes i en els combats de boxa
amanyats per pujar aquestes apostes en un sentit equivocat i diferent al que
ens interessa, i així apostar el contrari.
No estaria de més
veure si algú relacionat amb aquestes empreses ha apostat en contra del que
elles pronosticaven guanyant una petita o una gran fortuna.
Sigui com sigui,
no és bona època per a la demoscòpia en el sentit professional de la paraula.
Com tampoc ho és per als analistes en general que no saben preveure tan sols si
demà serà dimarts o dimecres o si som a Brussel·les o a Pernambuco. Això sí,
els analistes ja ens estan advertint d'alguna cosa greu per a la vida animal i
que aviat serà denunciat per tots els grups ecologistes en general i
animalistes en particular. Els cignes blancs s’estan extingint d'una manera
misteriosa sense que els cacin com sempre han fet monarques ociosos i sense escrúpols. En el seu lloc
estan proliferant els cignes negres sense que ningú sàpiga tampoc per què.
La cosa, però, la
raó de tot plegat, es troba en la crisi de l'anomenada Teoria
del cigne negre que consisteix, segons la Viquipèdia, en l’avaluació i
descripció dels esdeveniments estranys i rars, inaudits, donant a entendre que
en el nostre món de primers del segle XXI estan deixant de ser-ho per passar a
convertir-se en fets tan habituals com el paisanatge divers i completament
heterogeni de moltes de les grans ciutats europees i americanes, tant en
l'aspecte de raça i color, com en el de gènere, tot això en enriquidora i
caòtica convivència babèlica. Així doncs, als estanys dels nostres bonics
jardins públics no ens estranyi, metafòricament parlant, trobar cada dia més
cignes negres i menys blancs, impedint predir amb exactitud el futur perquè
deixarà de ser estadístic per esdevenir, simplement, inversemblant.
Deixem, doncs, el
futur per a la ciència ficció que no va saber anticipar ni Internet ni els
aparells de telèfons mòbils i quedem-nos, almenys, amb la petita història
d'abans d'ahir o d'ahir, el passat/present pròxim, amb les dades de fa quatre
dies que ens indiquen que les pensions sí passaran a ser del passat remot i llunyà,
gairebé tan mític com Don Pelayo,
perquè el futur, vulguis que no, arriba, i arriba com aquests bous de la
fotografia en els Sanfermines, enduent-s’ho
tot per davant com un tsunami animal.
Com la mort s'ha endut
al pobre torero Víctor Barrio ahir a Terol i al que ara els miserables de torn
estan insultant com si fos un rei que caça elefants.
-------------------------------------------
Diario de verano (4)
El cisne negro.
Las pasadas elecciones españolas han sido para todos un baño
de realidad y, en consecuencia, han hecho desmoronarse diversos lugares comunes
que muchos dábamos por ciertos. El fracaso estrepitoso de las empresas
demoscópicas ha puesto en evidencia también una práctica común que nos había
pasado desapercibida a los que solamente somos ciudadanos de a pie: el
pucherazo antes del pucherazo, verdadera jugada de mago o de tahúr profesional.
Es decir, alterando a conveniencia los pronósticos no es necesario ya
falsificar las mismas elecciones. Esta es una táctica tan vieja como el mundo,
y sobradamente aplicada en las apuestas fraudulentas y en los combates de boxeo
amañados para subir esas apuestas en un sentido equivocado y diferente al que
nos interesa, y así apostar lo contrario.
No estaría de más ver si alguien relacionado con esas
empresas ha apostado en contra de lo que ellas pronosticaban ganando, en ello,
una pequeña o una gran fortuna.
Sea como sea, no es buena época para la demoscopia en el
sentido profesional de la palabra. Como tampoco lo es para los analistas en
general que no saben prever siquiera si mañana será martes o miércoles o si
estamos en Bruselas o en Pernambuco. Eso sí, los analistas ya nos están
advirtiendo de algo grave para la vida animal y que pronto será denunciado por
todos los grupos ecologistas en general y animalistas en particular. Los cisnes
blancos se están extinguiendo de una manera misteriosa sin que los cacen como
siempre han hecho monarcas ociosos y sin escrúpulos. En su lugar están proliferando los cisnes
negros sin que nadie sepa tampoco por qué.
La cosa, sin embargo, la razón de todo ello, se encuentra en
la crisis de la llamada Teoría del
cisne negro que consiste, según la Wiquipedia, en la evaluación y
descripción de los eventos extraños y raros, inauditos, dando a entender que en
nuestro mundo de principios del siglo XXI están dejando de serlo para pasar a
convertirse en hechos tan habituales como el paisanaje diverso y completamente
heterogéneo de muchas de las grandes ciudades europeas y americanas, tanto en
el aspecto de raza y color, como en el de género, todo ello en enriquecedora y
caótica convivencia babélica. Así pues, en los estanques de nuestros bonitos jardines
públicos no nos extrañe, metafóricamente hablando, encontrar cada día más
cisnes negros y menos blancos, impidiendo predecir con exactitud el futuro
porque dejará de ser estadístico para convertirse, simplemente, en inverosímil.
Dejemos, entonces, el futuro para la ciencia ficción que no
supo anticipar ni Internet ni los aparatos de teléfonos móviles y quedémonos,
al menos, con la pequeña historia de anteayer o de ayer, el pasado/presente
próximo, con los datos de hace cuatro días que nos indican que las pensiones sí
pasarán a ser del pasado remoto y lejano, casi tan mítico como don Pelayo, porque
el futuro, quieras que no, llega, y llega como esos toros de la fotografía en
los Sanfermines, llevándoselo todo por delante como un tsunami animal.
Como la muerte se ha llevado al pobre torero Víctor Barrio
ayer en Teruel y al que ahora los miserables de turno están insultando como si
fuera un rey que caza elefantes.
4 comentarios:
el cigne negre o l'aneguet lleig. La Demoscopia falla des de sempre, el que succeeix és que ara hi ha més opcions, i la gent menteix més, a mi aquesta vegada no, però una altgra que m'ho varen preguntar vaig contestar PSC, hi havia votat ERC. No n'han de fotre res...
Ah! a l'any 1917 o per ahi, un català a Australia, oncle de Xavier Grasset, va escriure una novel·la de ciencia ficció en la que hi sortien telèfons mòbils, o quelcom similar.
salut
.... porque el futuro, quieras que no, llega...
Y tanto que llega, y a medida que te vas comiendo el tiempo las cosas van importando con cierta relatividad. Ya nada es tan importante como la salud. Creemos que cambia el mundo y los que cambiamos somos nosotros.
Un abrazo
Dons a mi, quan m'ho han preguntat simplement no he respòs, no tinc per que dir-ho ni tampoc mentir. Ningú m'obliga, així que callo. Tothom té dret a treballar i a que ningú els menteixi quan tampoc t'obliguen. És molt fàcil dir "No", prova-ho.
És bo saber això del Xavier Grasset, jo de jovenet era un amant de la ciencia ficció, ara ja no. Ara ho sóc amant de la ciencia, sense ficció.
Salut.
Así es Miquel, cambiamos nosotros, pero los toros siguen teniendo los cuernos (con perdón) muy finos y afilados y los anuncios de TV cada vez los entiendo menos :-))
Un abrazo, Miquel.
Publicar un comentario