Hi ha una ciutat,
molt lluny d'aquí, dolça i secreta,
on els anys
d'alegria són breus com una nit;
on el sol és
feliç, el vent és un poeta,
i la boira és
fidel com el meu esperit.
Primera estrofa
de Molt
lluny d’aquí de Marius Torres
--------------
Hay una ciudad,
muy lejos de aquí, dulce y secreta,
donde los años de
alegría son breves como una noche;
donde el sol es
feliz, el viento es un poeta,
y la niebla es
fiel como mi espíritu.
Primera estrofa
de Muy
lejos de aquí de Marius Torres
X.
-------------------------------------------------------------------------------
X.
-------------------------------------------------------------------------------
Aquest poema el va escriure en Màrius Torres quan tu tenies disset anys. Ara
jo li faig memòria setanta-vuit anys després com si hagués estat escrit avui.
Un dolç petó del teu fill Albert.
Corren les nostres ànimes
com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres
vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de
lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua,
tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937
……………………………………….
Este poema lo escribió Màrius
Torres cuando tú tenías diecisiete años. Ahora yo le hago memoria setenta y
ocho años después como si hubiera sido escrito hoy.
Un dulce beso de tu hijo Albert.
Corren nuestras almas como ríos paralelos.
Hacen el mismo camino bajo los mismos cielos.
No podemos acercar nuestras vidas calmas:
entre los dos hay una tierra de cipreses y palmas.
En los meandros, amarillos de lirios, verdes de paz,
siento, como si me siguiera, tu pálpito suave
y escucho tu agua, temblorosa y amiga,
de la fuente del mar -nuestra patria antigua-.
Marzo 1937
