Dibuixar no és fàcil

Diari d’hivern (6)

Dibuixar no és fàcil.

Acabo de trobar per casa un llibre, un manual de l’any 1962, Dibujar es fácil, dibujo de Historietas, editat per Ediciones AFHA, que ensenya les primeres passes per convertir-se en un bon “historietista”, aquesta era la paraula que es feia servir a l’època per anomenar als dibuixants de tebeos i còmics.

Un dels reptes més difícils en aquest ofici era i és el dibuix dels rostres dels personatges i és on també la majoria dels professionals no aconsegueixen els nivells de qualitat suficients i necessaris per dotar-los de personalitat diferenciada. Aquesta mancança o carència és, si més no, extensiva igualment a la majoria de població, dibuixant de tebeos o no, els rostres, les personalitats de les persones tendeixen de manera natural i espontània a l’abstracció i fugen de la concreció.

El llibre, curiosament, recomana simplicitat en els trets per augmentar la productivitat i evitar la lentitud en el dibuix igual com si fossin màquines, i partir d’una imatge standard del que és un físic masculí o femení i que les línies bàsiques del protagonista han de ser sempre les d’una figura simplificada i idealitzada i que més tard, en tot cas, hi ha el recurs de desfigurar-la.

Més endavant la lliçó continua afirmant una cosa sorprenent, que els personatges secundaris no tenen una excessiva importància en una historieta: “passen i un ja no se’n recorda més d’ells, són simplement un  farciment, per què doncs dotar-los d’una personalitat acusada?”.

Com és evident aquesta mena d’afirmacions es contradiuen absolutament amb el que ensenyen els manuals de qualsevol servei d’intel·ligència mínimament solvent com ara és el de Sildàvia on vaig tenir l’honor de servir ja fa molts anys al costat d’en Tintin, el famós reporter belga, per restablir en el tron al seu veritable propietari, l’hereu del ceptre d’Ottokar IV.

Més tard, les exigències de la meva oculta vida nòmada d’agent secret em van fer viure el conflicte bèl·lic que va enfrontar Freedonia amb Sylvània, col·laborant directament amb l’excel·lentíssim President del primer d’aquest dos països, el cèlebre i reputat Rufus T. Firefly, per salvaguardar la llibertat de Freedonia, far mundial i exemple per tothom de les millors virtuts ciutadanes.

Tot això pot semblar una broma però no ho és, la vida veritablement real i les diferents organitzacions mafioses i terroristes que campen pel món ens ensenyen de manera molt tràgica, tot i la nostra por, ceguera, estultícia, manca d’atenció, i pusil·lanimitat, que els personatges secundaris tenen una gran i enorme importància ja que els personatges secundaris som tots nosaltres.

 Malgrat la nostra personalitat indiferenciada informe i abstracta com les fredes dades d’una estadística, hem de procurar no oblidar qui som perquè, senzillament, de nosaltres, dels secundaris més que no pas  dels protagonistes, depèn tenir o no tenir una vida digna, ser o no ser lliures, nosaltres i els nostres historietistes que, pobres, no fan pas altre cosa que dibuixar, bé o malament, però com millor saben, el que els hi dona la real gana tal i com, valgui l’expressió, Déu i Alà manen quan estan de bon rotllo.

Segurament tant un com l’altre, és una suposició meva conseqüència dels meus anys al servei d’en  Rufus T. Firefly, estarien d’acord amb l’afirmació del seu alter ego, Groucho Marx, que va dir que no formaria mai part d’un club que admetés a un personatge com ell.

Diario de invierno (6)

Dibujar no es fácil.

Acabo de encontrar por casa un libro, un manual del año 1962, Dibujar es fácil, dibujo de Historietas, editado por Ediciones AFHA, que enseña los primeros pasos para convertirse en un buen "historietista", esta era la palabra que se usaba entonces para llamar a los dibujantes de tebeos y cómics.

Uno de los retos más difíciles en este oficio era y es el dibujo de los rostros de los personajes y es donde también la mayoría de los profesionales no alcanzan los niveles de calidad suficientes y necesarios para dotarlos de personalidad diferenciada. Esta carencia o laguna es, cuando menos, extensiva igualmente a la mayoría de población, dibujante de tebeos o no, los rostros, las personalidades de las personas tienden de manera natural y espontánea a la abstracción y huyen de la concreción.

El libro, curiosamente, recomienda simplicidad en los rasgos para aumentar la productividad y evitar la lentitud en el dibujo igual como si fueran máquinas, y partir de una imagen estándar de lo que es un físico masculino o femenino y que las líneas básicas del protagonista han ser siempre las de una figura simplificada e idealizada y que más tarde, en todo caso, cabe el recurso de desfigurarse la.

Más adelante la lección continúa afirmando algo sorprendente, que los personajes secundarios no tienen una excesiva importancia en una historieta: "pasan y uno ya no se acuerda más de ellos, son simplemente un relleno, ¿por qué pues dotarlos de una personalidad acusada?".

Como es evidente este tipo de afirmaciones se contradicen absolutamente con lo que enseñan los manuales de cualquier servicio de Inteligencia mínimamente solvente como es el de Sildavia donde tuve el honor de servir ya hace muchos años al lado de Tintin, el famoso reportero belga, para restablecer en el trono a su verdadero propietario, el heredero del cetro de Ottokar IV.

Más tarde, las exigencias de mi oculta vida nómada de agente secreto me hicieron vivir el conflicto bélico que enfrentó Freedonia con Sylvania, estando directamente a las órdenes del Excelentísimo Presidente del primero de estos dos países, el célebre y reputado Rufus T. Firefly, para salvaguardar la libertad de Freedonia, faro mundial y ejemplo para todos de las mejores virtudes ciudadanas.

Todo esto puede parecer una broma pero no lo es, la vida verdaderamente real y las diferentes organizaciones mafiosas y terroristas que campan por el mundo nos enseñan de manera muy trágica que los personajes secundarios tienen una gran y enorme importancia ya que los personajes secundarios somos todos nosotros aunque nos ciegue nuestro miedo, estulticia, falta de atención y pusilanimidad.

A pesar de nuestra personalidad indiferenciada, informe y abstracta como los fríos datos de una estadística, debemos procurar no olvidar quienes somos porque, sencillamente, de nosotros, de los secundarios más que de los protagonistas, depende tener o no tener una vida digna, ser o no ser libres, nosotros y nuestros historietistas que, pobres, no hacen otra cosa que dibujar, bien o mal, pero como mejor saben, lo que les da la real gana tal y como, valga la expresión, Dios y Alá mandan cuando están de buen rollo.

Seguramente tanto uno como el otro, es una suposición mía consecuencia de mis años al servicio de Rufus T. Firefly, estarían de acuerdo con la afirmación de su alter ego, Groucho Marx, que dijo que no formaría nunca parte de un club que admitiera a un personaje como él.