Hemeroteca pelletera
Thunder road
----------------------------------------------
Advertència: aquest és un post, en bona part,
plurilingüe on diferents idiomes es barregen com si tots fossin un de sol, em
sap greu, però la calor m’ha espatllat el traductor simultani en algunes parts
del text. Malgrat tot, crec, es pot llegir perfectament amb una mica de bona
voluntat.
Advertencia: este es un post, en
buena parte, plurilingüe donde diferentes idiomas se mezclan como si todos
fueran uno solo, lo siento, pero el calor me ha estropeado el traductor
simultáneo en algunas partes del texto. A pesar de ello, creo, se puede leer perfectamente
con un poco de buena voluntad.
----------------------------------------------
El Institut d’Estudis catalans diu que un tro
és el “soroll que segueix el llamp, degut a l’expansió de l’aire al pas de la
descàrrega elèctrica.”
I que “escapar del trueno y dar en el relámpago”
es escapar d’un gran perill per a caure en un altre.
També que la casa anomenada trueno, “casa
de trueno” es aquella en que “suele faltar buena crianza, y aun sana moral”. Tots sabem què significa “tronera”, escatològica
metàfora.
L’etimologia de tro, trueno i thunder
prové, segons els diccionaris etimològics del llatí “tonare”, del proto
germànic “thunraz”, del vell Frisi “thuner”, de l’antic alemany “donar”, del
persa “tundar”...
En grec es diu: “βροντή”
Ningú, però, es capaç de dir-me què significa una “Thunder
road”.
Hi ha guitarres “Thunder road”
Concessionaris de cotxes “Thunder road”
I motocicletes “Thunder
road”
La versió en anglès de la Wikipedia ens diu primer
que: “Thunder Road is a 1958 drama–crime
film about
running moonshine in the mountains of Kentucky and Tennessee in the late 1950s. It was directed by Arthur
Ripley and
starred Robert Mitchum, who also produced the film, co-wrote the screenplay, and is
rumoured to have directed much of the film
himself. He also co-wrote (with Don
Raye) the theme song,
"The Ballad of Thunder Road".
I de "The Ballad of Thunder Road" que: “is a song performed and co-written by actor Robert
Mitchum in
1957, with music by composer Jack Marshall. It was the theme song of the movie Thunder Road. The song made the Billboard Hot 100
twice, in 1958 and 1962, and while it never peaked higher than #62, it racked
up 21 total weeks in the chart. The song moves ominously between minor and major
keys.”
La lletra de la balada la podem trobar aquí.
“El nano va agafar
les carreteres de muntanya
que fins i tot els àngels temen trepitjar.
Es va estimbar quan anava a noranta,
això és tot el que cal dir.
Aquell dia el diable es va quedar amb la moonshine
i el pobre nano amb la muntanya”.
Les històries de carretera són ja tot un gènere que
guarda les arrels recents en el western i la generació beat de la famosa “On
the road” de Jack Kerouac.
Però, per a carretera “tronada” de debò res
igual com la novel·la de Gerges Arnaud, “Le salaire de la peur”, de la que es
va fer una extraordinària versió cinematogràfica dirigida per l’Henri-Georges
Clouzot i interpretada per l’Yves Montand . La Wikipedia
ens fa un resum: “Guatémala, 1951. Après diverses péripéties, un
groupe d'Européens a échoué à Las Piedras, une misérable bourgade où règnent la
misère et le chômage. Un jour, un puits de pétrole est ravagé par un
gigantesque incendie. Une compagnie pétrolière américaine, la SOC , décide alors d'embaucher
quatre hommes afin de convoyer 400 kilos de nitroglycérine, répartis en deux camions, jusqu'au puits
de pétrole. Quatre des Européens sont engagés : Mario, Jo, Luigi et Bimba.
Mais la tâche ne sera pas aisée, car les routes sont presque impraticables...
Plusieurs épreuves se succèdent : « tôle ondulée », ponts
délabrés... et trou empli de pétrole où Jo perdra sa jambe, écrasée par le
camion White 666 de White Motor.”
“Thunder road”, és també una famosa cançó
de Bruce Springsteen. La Wikipedia diu
d’ella que: "Thunder Road," was
written and performed by Bruce
Springsteen, and is the opening track on his 1975 breakthrough album Born to Run. It is ranked as one of Springsteen's greatest songs, and often appears
on lists of the top rock songs of all time. Rolling Stone magazine placed it as #86 on its "500 Greatest Songs of All Time."
The lyric to "Thunder Road
En aquest fòrum
els seus membres parlen del significat de la cançó del Bruce.
Un d’ells es pregunta cóm és que quelcom pot dir això: “why would he tell a girl "you
ain't a beauty but hey you're alright"
La peça i la interpretació
del Boss són magistrals, fan posar el pels de punta i et transporten a una
situació que creus haver viscut.
Fantasia o realitat?
Robert Mitchum trafica amb “Moonshine”, una delícia
alcohòlica de les planures de Tennessee, per
entre les perilloses carreteres apalatxianes, les thunder roads. Aquest és el paradís que el Bruce
Springsteen li ofereix a la Mary : "come, take my hand. We're going out tonight to case up the promised land. Oh-oh-oh thunder
road, oh thunder road, oh thunder road...”
The promise land, la terra
promesa. Fantasia o realitat? Es pot prometre avui en dia a una noia la terra
promesa? Sí, es pot.
He estat buscant un
contrapunt entre aquesta fantasia i la realitat, però tots els que em trobo o
són un sarcasme o van a parar al mateix lloc: al drama d’un noi fracassat, d’un
home sol, als anuncis de la Chevrolet, o a la versió
del Boss que per a mi es massa convencional pel que fa al cànon de les balades.
És massa perfecte i la fantasia, tant com la realitat, a la meva edat, els hi
cal una bona dosi d’imperfecció.
Per això he triat la versió
d’en Kevin Rowland, un
extraordinari vocalista. La seva interpretació és més musical i més orquestral,
menys canònica, menys teatral i, conseqüentment, més estricta, més distant, tan
fantasiosa com real ho són també les altres, però més freda, més ben cantada,
menys enganyosa, sense tants sentiments per centímetre quadrat, més literària,
sense tanta plorera o, qui sap?, amb moltes més llàgrimes, amb totes les que no
ens podem ni imaginar.
Amb les llàgrimes amagades sota
la pell del drac.
Cal estar atents a una
paraula canviada al final, la lletra del Kevin no és igual que la del Bruce.
Jo, per la meva banda, he
fet la meva pròpia versió, una traducció lliure que val el que val, el que val
per a mi, el que val quan aconsegueixo convertir la fantasia en realitat.
----------------------------------------------
THUNDER ROAD
(Kevin Rowland's cover version)
The screen door slams, Mary's dress waves.
Like a vision she dances across the floor as the radio plays.
Roy Orbison singing for the lonely.
Hey that's me and I want you only
Don't turn me home again
I just can't face myself alone
Like a vision she dances across the floor as the radio plays.
Roy Orbison singing for the lonely.
Hey that's me and I want you only
Don't turn me home again
I just can't face myself alone
Don't run back inside, darling you know just what I'm here for
'Cause you're scared and you're thinking that maybe we're not so young anymore
Have a lick of faith, there's magic in the night
This is your beauty and hey, you're all right
Oh and that's all right with me, yes
You can hide 'neath your covers and cuddle your pain
Make crosses from your lovers, throw roses in the rain
Waste your summer praying in vain for a saviour to rise from these streets
Well I'm not perfect, that's understood
I'll tell you something and you I wanna see you good
With a chance to make it real somehow
What else can we do now
Except roll down the windows and let the wind blow back your hair
Well your lives busting open, your beauty can take us anywhere
We've got one last chance to make this real
To trade in these wings on what's real
Come on, you are so beautiful oh-oh
Oh-oh come take my hand
We're going out tonight to case up the promised land
Oh-oh-oh thunder road, oh thunder road, oh thunder road
Laying out there there's a killer in the sun
Hey I know it's late but we'll make it if we run
Oh-oh-oh thunder road, sit tight, tonight, thunder road
Well I've got this guitar and I've learned how to make it sin
And my car's out back if you're ready to take this long walk
From your front porch to my front seat
The door's open but the ride's not cheap
Hell I know you're lonely for words I'm not spoken
Tonight we'll be free, all promises be broken
There were ghosts in the eyes of all the put-downs that you deceived
They haunt you still in the night but now is the time to let them roll away yes
They scream your name at night in the streets
Congratulations boy, the world's at your feet
You've always been alone
Now is the time to let that all go
'Cause I'm here, honey I'm here, so come over here
It's a town full of winners, we're getting out of here to win
Check!
----------------------------------------------
THUNDER ROAD
Versió del pelleter
La porta mosquitera dona una esbategada, es tanca de cop i el corrent d'aire
fa onejar el vestit de la Mary.
Mentre la ràdio sona la veig ballar a través del porxo com si fos una
visió. Roy Orbison canta a la soledat.
Ep! sóc jo, li dic, mira’m!, t'estimo només a tu! No em manis de tornada,
no puc enfrontar-me a mi mateix sol una altra vegada. Si us plau, t'ho suplico,
no corris a amagar-te de nou dins de casa, amor meu, saps per què he vingut. Sé
que estàs espantada i que penses que potser no serem així, joves, mai més. És
veritat, no ho serem mai més.
Pots amagar-te sota els llençols i conrear el teu dolor, fer creus amb els
teus amants, llançar roses a la pluja, malgastar el teu estiu resant en va
perquè un salvador emergeixi d'aquests carrers. Pots fer tot això o pots deixar
de fer-ho.
És veritat, ja ho sé, no sóc cap heroi ni sóc el teu heroi, estimada meva,
això ja se sobreentén, i tota la salvació que puc oferir es troba sota aquest
brut capó.
Mostra un mica de fe en nosaltres dos, nena, fes l'esforç, pensa que hi ha
màgia en la nit, no la defugis. No ets una bellesa, però... ep!, estàs bé, i
això està bé per a mi, molt bé, sempre m'has agradat.
Tenim l'ocasió de no equivocar-nos de nou, què més podem fer ara excepte
baixar la finestreta i deixar que la brisa pentini els teus cabells? Bé, la nit
es aquí i aquests dos carrils ens poden dur a qualsevol banda, tot depèn de
nosaltres.
Tenim una última oportunitat per fer-ho real, per canviar aquestes ales per
quatre rodes. Puja (al cotxe), el cel ens espera al final de la pista. Vine,
amor meu, pren la meva mà, conduirem fins arribar a la terra promesa, a la
carretera del tro,
Mira, tinc aquesta guitarra i he après cóm fer-la parlar, i el meu cotxe és
allà fora, si estàs a punt per donar aquest llarg passeig del teu porxo al meu
seient davanter ell també ho està. La porta continua oberta però el viatge no
és pas gratis, res mai és gratis, nena, ni jo ni tu tampoc.
Sé que estàs sola per paraules que jo no he dit i mai diré, però aquesta
nit serem lliures si vols, en el fons sempre ho hem estat, ¡trencarem totes les
promeses perquè no necessitem fer-ne cap!
A fora, sota el sol, hi ha un assassí que ens està esperant, sé que ja és
tard, però encara podem fer-ho si correm, si ens afanyem podrem escapar d'ell.
Seu, agafa't bé ... ¡Ens trobem a la carretera del tro! I... cal pagar peatge.
. . . . . . . . . . . .
Hi havia fantasmes als ulls de tots els nois que vas refusar. Ells són els
que embruixen aquesta polsosa carretera de platja amb els esquelets dels
Chevrolets cremats a les cunetes. Criden el teu nom a la nit, el teu vestit de
graduació estava ple de trepitjades per les teves mentides. Abans de l'alba, en
plena solitud, sents els seus motors bramar, Roy Orbinson segueix cantant, però
quan vols reaccionar i cridar arribes al porxo i ja s'han anat amb el vent.
Enhorabona noi!, Sento que algú em diu, el món està als teus peus, sempre
has estat sol, no importa estar-ho de nou ni importa res tampoc, no t'has de
preocupar més, només has de saber que ja és hora de deixar que tot conclogui,
que ha arribat el teu moment.
Que tot acabi.
Perquè jo sóc aquí, amor meu, sóc aquí, així que, Mary, fes el favor, puja
al cotxe, aquest poble està ple de... “guanyadors” i ja no en caben més, i
nosaltres hem de sortir d'aquí per no continuar perdent, per guanyar d’una
manera diferent.
Check!
----------------------------------------------
THUNDER ROAD
Versión del
peletero
La puerta
mosquitera pega un portazo y la corriente de aire hace ondear el vestido
de Mary.
Mientras la
radio suena la veo bailar a través del porche como si fuera una
visión. Roy Orbison canta a la soledad.
¡Eh! soy yo,
le digo, ¡mírame!, ¡te quiero sólo a ti! No me mandes de vuelta, no
puedo enfrentarme a mí mismo solo otra vez. Por favor, te lo suplico,
no corras a esconderte de nuevo dentro de casa, cariño, sabes para qué he
venido. Sé que estás asustada y que piensas que quizás no seremos
así, jóvenes, nunca más. Es verdad, no lo seremos nunca más.
Puedes ocultarte debajo de tus sabanas y cultivar tu dolor, hacer cruces con
tus amantes, arrojar rosas a la lluvia, malgastar tu verano rezando en
vano para que un salvador emerja de estas calles. Puedes hacer todo
eso o puedes dejar de hacerlo.
Es verdad,
ya lo sé, no soy ningún héroe ni soy tu héroe, chica, eso ya se
sobreentiende, y toda la salvación que puedo ofrecerte se encuentra debajo
de este sucio capó.
Muestra un
poco de fe en nosotros dos, nena, haz el esfuerzo, piensa que hay magia en la
noche, no la rehúyas. No eres una belleza, pero… eh!, estás bien, y eso
está bien para mí, muy bien, siempre me has gustado.
Tenemos la
ocasión de no equivocarnos de nuevo, ¿qué más podemos hacer ahora
excepto bajar la ventanilla y dejar que la brisa peine tu cabello? Bueno,
la noche está cayendo y estos dos carriles nos pueden llevar a cualquier parte,
todo depende de nosotros.
Tenemos una última oportunidad para hacerlo real, para cambiar estas alas
por cuatro ruedas. Súbete (al coche), el cielo nos espera al final de la
pista. Ven, amor mío, toma mi mano, conduciremos hasta alcanzar la
tierra prometida, la carretera del trueno,
Mira, tengo esta guitarra y he aprendido cómo hacerla hablar, y mi coche está
ahí afuera, si estás lista para dar ese largo paseo de tu porche a mi
asiento delantero él también lo está. La puerta sigue abierta pero el
viaje no es gratis, nada nunca es gratis, nena, ni yo ni tú.
Sé que estás
sola por palabras que yo no he dicho y nunca diré, pero esta noche seremos
libres si quieres, en el fondo siempre lo hemos sido, ¡romperemos todas las
promesas porque no necesitamos hacer ninguna!
Afuera, bajo
el sol, hay un asesino que nos está esperando, sé que es tarde ya, pero todavía
podemos hacerlo si corremos, si nos damos prisa podremos escapar de él. Siéntate,
agárrate bien... ¡nos encontramos en la carretera del trueno! Y... hay que
pagar peaje.
. . . . . . . . . . . .
Había fantasmas en los ojos de todos los chicos a los que
rechazaste. Ellos son los que embrujan esta polvorienta carretera de
playa con los esqueletos de los chevrolets quemados en las
cunetas. Gritan tu nombre por la noche, tu vestido de graduación
estaba lleno de pisadas por tus mentiras. Antes del amanecer, en plena soledad,
oyes sus motores moverse, Roy Orbinson sigue cantando, pero cuando quieres
reaccionar y llamarlos llegas al porche y ya se han ido con el viento.
¡Enhorabuena
muchacho!, oigo que alguien me dice, el mundo está a tus pies, siempre has
estado solo, no importa estarlo de nuevo ni importa nada tampoco, no debes
preocuparte más, sólo tienes que saber que ya es hora de dejar que todo concluya,
que ha llegado tu momento.
Que todo termine.
Porque yo
estoy aquí, cariño estoy aquí, así que, Mary, haz el favor, súbete al
coche, este pueblo está lleno de… “ganadores” y ya no caben más, y
nosotros hemos de salir de aquí para no seguir perdiendo, para ganar de una
manera diferente.
Check!
----------------------------------------------
No hay comentarios:
Publicar un comentario