Hemeroteca pelletera
Els restrejadors wanderobo
Avui he acomiadat a l’Albert a l'Estació del Nord, se n’anava a Madrid. Un
cop ja havia pujat a l'autocar, i mentre esperava que arrenqués i partís per
dir-li adéu amb la mà, m'he trobat en un banc, oblidat per algú, Green Hills of Africa,
un llibre de l’Ernest Hemingway, una edició de 1994 d'Arrow
Books. La seva tapa vermella destacava llampant amb el color
clar de la fusta del banc, l’he fullejat i me l’he endut.
Comença així:
“We were sitting
in the blind that wanderobo
hunters had built of twigs and branches at the edge of the salt-lick when we
heard the truck coming. At first it was far away and no one could tell what the
noise was. Then it was stopped and we hoped it had been nothing or perhaps only
the wind. Then it moved slowly nearer, unmistakable now, louder and louder
until agonizing in a clank of loud irregular explosions, it passed close behind
us to go on up the road. The theatrical one of the two trackers stood up.
‘It is finished? he
said”.
"Estàvem asseguts al damunt d'una persiana que els caçadors wanderobo
havien construït de branques i brosses a la vora del dipòsit de sal que els
animals fan servir per llepar quan varem sentir arribar un camió. Al principi
era molt llunyà i ningú es va adonar què era exactament aquell soroll. Després
es va aturar i vam creure que no havia estat res o potser només el vent.
Llavors va començar de nou apropant-se lentament, inconfusible ara, cada vegada
més enèrgic fins que gairebé va arribar agonitzant amb un soroll metàl·lic
d'explosions irregulars fortes, va passar a prop, per darrere de nosaltres, per
arribar fins a la carretera. El teatral dels dos rastrejadors es va aixecar. "S'ha
acabat?, Va preguntar."
La traducció és meva, blind és
persiana, una window blind, però no
entenc molt bé com es pot estar assegut damunt d'una d'elles si no està tirada
a terra, què fa doncs una persiana tirada a terra si no compleix les funcions
d'una persiana?, fa de catifa? L'escriptor no ho diu i nosaltres ho hem de
suposar o deduir de la lògica de les coses encara que l'escena passa a l’Àfrica
i allà regeixen unes lleis diferents. En qualsevol cas la versió original
anglesa diu: "sitting in",
no diu: "sitting on", el
dilema no és intranscendent al indicar,la preposició in, normalitat en l'acte de asseure’ns en relació a l'objecte en
el qual ens asseiem perquè està fet per això, per a asseure-s’hi. Ningú s'asseu
“sobre” d’una cadira encara que físicament ho fem, tots ens asseiem només
"en" una cadira, però sí que ens asseiem "a sobre" o “al
damunt” d'una persiana i no "en" una persiana. Seure al damunt vol
dir que un s'està asseient a sobre d'alguna cosa que normalment no està feta
perquè les persones s’asseguin com és el cas que ens ocupa, el d'una persiana
que més se assembla a una catifa. Una amiga em diu que les preposicions en
anglès i alemany mai es poden considerar d'una manera literal. Ella em proposa,
amb la seva ironia habitual, que tradueixi asseguts “dins” de la persiana.
També cal destacar que salt-lick necessita en la nostra llengua una
descripció de l'objecte: dipòsit de sal
que els animals fan servir per llepar, no havent-hi una sola paraula
habitual que ho defineixi.
Estic insegur sobre the theatrical
one of the two trackers stood up, perquè la frase em sembla forçada, no sé
si la solució que he triat és la correcta. Teatralment és un adverbi però en
afegir one el converteix en un
substantiu que ens remet a un dels dos rastrejadors que es posa dret per
preguntar si el fet ha acabat. És teatral el rastrejador en si mateix o ho és
només quan es posa en peu per fer la pregunta com si la fes davant d'un
auditori representat per tots els altres que l'acompanyen? Jo he triat la
primera possibilitat, em sembla la que més concorde amb l'original i la menys
teatral, també podia haver traduït el següent: “un dels dos rastrejadors, el
teatral, es va posar dret”. O bé alguna cosa completament diferent: “un dels
dos rastrejadors es va aixecar teatralment”. Però no n’estic segur, el meu
anglès no és pro bo.
-------------------------------
Hemeroteca peletera
Los restreadores wanderobo
Hoy he despedido a
Albert en la Estació
del Nord, se iba a Madrid. Una vez ya había subido al autocar y mientras
esperaba que arrancara y partiera para decirle adiós con la mano, me he
encontrado en un banco, olvidado por alguien, Green Hills of Africa, un libro de Ernest Hemingway, una edición
de 1994 de Arrow
Books. Su tapa roja
destacaba lampante con el color claro de la madera del banco, lo he hojeado y
me lo he llevado.
Empieza así:
“We were sitting
in the blind that wanderobo
hunters had built of twigs and branches at the edge of the salt-lick when we
heard the truck coming. At first it was far away and no one could tell what the
noise was. Then it was stopped and we hoped it had been nothing or perhaps only
the wind. Then it moved slowly nearer, unmistakable now, louder and louder
until agonizing in a clank of loud irregular explosions, it passed close behind
us to go on up the road. The theatrical one of the two trackers stood up.
‘It is finished?, he
said”.
"Estábamos sentados encima de una persiana
que los cazadores wanderobo habían construido de ramas y brozas en el borde del
depósito de sal que los animales usan para lamer cuando oímos llegar un camión.
Al principio era muy lejano y nadie se dio cuenta qué era exactamente aquel
ruido. Luego se detuvo y creímos que no había sido nada o tal vez sólo el
viento. Entonces empezó de nuevo acercándose lentamente, inconfundible ahora,
cada vez más enérgico hasta que casi llegó agonizando con un ruido metálico de
explosiones irregulares fuertes, pasó cerca, por detrás de nosotros, para
llegar hasta la carretera. El teatral de los dos rastreadores se levantó.
"¿Se ha terminado?, pregunto."
La traducción es
mía, blind es persiana, una window blind, pero no entiendo muy bien
cómo se puede estar sentado encima de una de ellas si no está tirada en el
suelo, ¿qué hace pues una persiana tirada en el suelo si no cumple las funciones
de una persiana?, ¿hace de alfombra? El escritor no lo dice y nosotros lo hemos
de suponer o deducir de la lógica de las cosas aunque la escena ocurre en
África y allí rigen unas leyes diferentes. En cualquier caso la versión
original inglesa dice: “sitting in”,
no dice: “sitting on”, el dilema no
es baladí porque la preposición in
indica normalidad en el acto de sentarse en relación al objeto en el que nos
sentamos porque está hecho para eso, para sentarse, nadie se sienta encima de
una silla aunque físicamente lo hagamos, todos nos sentamos solamente “en” una silla, pero sí nos sentamos “encima” de una persiana y no “en” una persiana. Sentarse encima quiere
decir que uno se está sentando encima de algo que normalmente no está hecho
para que las personas se sienten encima de ello como es el caso que nos ocupa,
el de una persiana que más parece una alfombra. Una amiga me dice que las
preposiciones en inglés y alemán nunca se pueden considerar de una forma
literal. Ella me propone, con su ironía habitual, que traduzca sentados dentro de la persiana.
También hay que
destacar que salt-lick necesita en
nuestra lengua una descripción del objeto: depósito
de sal que los animales usan para lamer, no habiendo una palabra habitual
que lo defina.
Estoy inseguro sobre
The theatrical one of the two trackers
stood up, porque la frase me parece forzada, no sé si la solución que he
elegido es la correcta. Teatralmente es un adverbio pero al añadirle one lo convierte en un substantivo que
nos remite a uno de los dos rastreadores que se pone de pie para preguntar si
el hecho ha terminado. ¿Es teatral el rastreador en sí mismo o lo es solamente
cuando se pone en pie para hacer la pregunta como si la hiciera delante de un
auditorio representado por todos los demás que lo acompañan? Yo he elegido la
primera posibilidad, me parece la más acorde al original y la menos teatral,
también podía haber traducido lo siguiente: Uno
de los dos rastreadores, el teatral, se puso en pie. O bien algo
completamente diferente: uno de los dos rastreadores
se levantó teatralmente. Pero no estoy seguro, mi inglés no es suficientemente
bueno.
No hay comentarios:
Publicar un comentario