Corren les nostres ànimes com dos rius
paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de
pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i
amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
(Màrius Torres - Març 1937)
Xavier.
Xavier.
CANÇÓ A MAHALTA
Com la boirina que s'aclofa
quan ve la nit,
o com la rima d'una estrofa
sense sentit;
quan ve la nit,
o com la rima d'una estrofa
sense sentit;
com una cinta de coqueta
en un mirall,
o com el vol d'una oreneta
sobre la vall;
en un mirall,
o com el vol d'una oreneta
sobre la vall;
com una mica de musica
quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
cria la font;
quan ve la son,
o com la molsa que a la pica
cria la font;
així t'escau la melangia
tan dolçament, que per rendir-me no et caldria
més ornament.
tan dolçament, que per rendir-me no et caldria
més ornament.
(Màrius Torres, Setembre del 1937)
Albert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario